martes, 5 de noviembre de 2013

Programari lliure

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restriccions.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
·                      La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
·                      La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies, L'accés al codi              font és un requisit.
·                     La llibertat de redistribuir còpies .
·                     La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades.

Tot i que no hi ha suport oficial per a les aplicacions de programari lliure, al darrere hi ha una gran comunitat de desenvolupadors que pot arreglar errors en poc temps. Entre els exemples més coneguts de programari lliure figuren el sistemaoperatiu mjhctyGNU/Linux, el navegador Firefox, el programa de retoc d’imatges Gimpi el paquet d’ofimàtica OpenOffice.Parlar de programari lliure és parlar de llibertat i no de diners, tot i que en anglès “free” té els dos sentits (gratuït i lliure).

A més de les llibertats assenyalades per l’FSF, el programari lliure té altres avantatges, com ara que hi ha aplicacions per a totes les plataformes (Linux, Windows, Mac OS) que són gratuïtes, o a un preu generalment més baix que les propietàries, i que són molt estables, ja que els errors es poden arreglar ràpidament.       
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Mapa-conceptual-del-programari-lliure.svg/450px-Mapa-conceptual-del-programari-lliure.svg.png                                                                                     Amb l'arribada dels anys 80 la situació va començar a canviar. Els ordinadors més moderns començaven a utilitzar sistemes operatius privatius, forçant als usuaris a acceptar condicions restrictives que impedien realitzar modificacions a aquest programari.




Víctor González Puente- informàtica grup 2

martes, 29 de octubre de 2013